Les dones, l’amor i una elegia eròtica d’Ovidi en la vida i en l’obra poètica de Roís de Corella

Resum: Roís de Corella fou un escriptor amb relacions amoroses juvenils, però amb fortes conviccions morals, que el portarien per un camí de perfecció i elevació espiritual, cosa que justifica la seua evolució temàtica. L’estudiant de teologia pren distància respecte dels predicadors medievals, però s’inspira en els clàssics llatins per a desenvolupar la seua creativitat literària i orientar-la cap a lliçons morals, amb un estil que crea escola. Fins i tot s’atreveix, als 23 anys, a transformar una elegia eròtica d’Ovidi –cristianament rectificada– en la Tragèdia de Caldesa: un experiment literari que fou molt aplaudit. . Paraules clau: Roís de Corella, Lletra consolatòria, Tragèdia de Caldesa, Ovidi, elegia llatina.  Abstract: Roís de Corella was a writer with romantic juvenile relationships, but with strong moral convictions, which would lead down a path of perfection and spiritual elevation, which justifies his thematic evolution. The student of theology takes distance from the medieval preachers, but he was inspired by the Latin classics to develop his literary creativity and to orientate it towards moral lessons, with a style that creates his own school. Even he dares, at 23 years old, to transform an erotic elegy of Ovidi –rectified in a Christian way- in Caldesa Tragedy: a literary experiment that was very applauded.Keywords: Rois de Corella, Lletra consolatòria, Tragèdia de Caldesa, Ovidi, Latin eleg

Cuer desirous. Enigmes lírics i mots heràldics en el Curial

RESUMCurial e Güelfa (Itàlia, ca. 1445-1448), novel·la de cavalleria humanística en llengua catalana, presenta enigmes lírics i ànimes heràldiques –textos «micropoètics» incorporats a robes, joies i divises– que cal desxifrar per a entendre millor alguns episodis i la intenció literària de l’anònim autor. Procedeixen de poemes de la lírica francesa medieval (Nesle, Grandson, Pizan), lectures de clàssics (Ovidi, Píndar) o jocs de paronímia. El desxiframent dels sentits d’aquests motti ajuda a identificar l’escriptor com algú format a la cort de València i al nord d’Itàlia, però vinculat a cercles humanístics i a la cort napolitana d’Alfons el Magnànim i del seu fill Ferran. Aquest últim se’ns perfila com un possible dedicatari de l’obra literària.PARAULES CLAUCurial e Güelfa, Blondel de Nesle, Othon de Grandson, Christine de Pizan, Píndar, Alfons el Magnànim.ABSTRACTCurial e Güelfa (Italy, ca. 1445-1448), a humanistic chivalry novel in Catalan language, presents lyrical enigmas and heraldic ànimes –micro-poetic texts attached to clothes, jewels and coins– which have to be deciphered to be able to understand properly some episodes and the literary intention of the unknown author. They come from poems of the French Medieval lyrical poetry (Nesle, Grandson, Pizan), the reading of the classics (Ovid, Pindar) or games of similarity of words. Deciphering the meaning of these motti helps to identify the author as someone trained in the court of Valencia and the north of Italy, but linked to humanistic environments and to the court in Naples of Alfonso the Magnanimous and his son Ferran. This last seems to be a possible person to whom this literary work was dedicated.KEY WORDSCurial e Guelfa, Blondel de Nesle, Othon de Grandson, Christine de Pizan, Pindar, Alfonso the Magnanimous

El català i altres llengües en concurrència a la cort i a la cancelleria napolitanes d?Alfons el Magnànim

El trasllat de la cort del rei Alfons V d'Aragó de València (1416-1430) a Itàlia (1432) i la seua instal·lació a Nàpols (1443-1458) comportaren l?emigració d?un nombrós col·lectiu humà, percebut dualment per la població napolitana (catalani et hispani: catalanoparlants i castellanoparlants), i d?una administració reial on el català era la llengua preferida de govern i d?estat, per bé que el rei s?expressara normalment en castellà. El nombrós col·lectiu cortesà, sesquilingüe en molts casos, participava ?d'una manera o altra? d?una pluralitat d?expressions lingüístiques, orals i escrites: buròcrates i cavallers majoritàriament valencians; poetes de cançoner castellans; humanistes que redactaven en un llatí primmirat; barons nadius que s?expressaven en un napoletano misto, influït pel toscà literari; escrivans de la cancelleria que redactaven en sicilià, mercaders florentins, etc. Tot plegat, fa de la cort napolitana d?Alfons el Magnànim un objecte d?estudi molt interessant per al camp de la història de la llengua (deixant de banda ara la vehiculació idiomàtica de les expressions literàries, un aspecte que també mereix ser estudiat)

La cort napolitana d'Alfons el Magnànim: el context de "Curial e Güelfa"

La novel•la cavalleresca Curial e Güelfa, redactada en llengua catalana i en un context italià –segons una vella presumpció, que ajuden a confirmar recents investigacions– ha sigut objecte de controvèrsia per diversos fets: el fet de trobar-se només en un manuscrit, que els codicòlegs relacionen amb Toledo; el fet de presentar un català amb preferències lèxiques valencianes, però hibridat amb italianismes i apartat de l’estil literari dominant a la València de l’època; el caràcter aparentment medieval, però amb molts punts d’influència i de contacte amb l’humanisme italià, etc. La present tesi doctoral pretén resoldre aquestes controvèrsies de manera satisfactòria i més o menys conclusiva. En primer lloc, s’ha estudiat de manera exhaustiva la cort napolitana d’Alfons el Magnànim, i les biografies de més de 200 dels seus cortesans, prestant atenció especial a les relacions culturals i als interessos literaris d’aquests. De resultes d’aquest estudi, s’han biografiat més específicament alguns dels cortesans del Nàpols alfonsí directament relacionats amb el contingut, els referents culturals, l’onomàstica à clef i altres aspectes del Curial. En segon lloc, s’han estudiat totes les fonts literàries i els referents que s’han pogut documentat en la novel•la anònima, amb una important aportació de novetats, sobretot pel que fa al coneixements de fonts italianes i clàssiques, constatació que faria inexplicable la producció de l’obra a la Península Ibèrica, però que l’explica molt bé a la Península Itàlica. Finalment, s’han desxifrat els noms de tots els personatges de la ficció, els quals es relacionen d’una manera no excessivament encriptada, amb personatges reals de l’Europa de l’època, ben coneguts en l’entorn diplomàtic de la cort del rei d’Aragó. De resultes de tot aquest anàlisi primmirat, aprofitant al màxim els materials bibliogràfics (més de 6.000 referències), arxivístics (documents publicats i inèdits) i literaris (es poden reconstruir perfectament la biblioteca i les preferències de l’anònim autor del Curial), se’ns dibuixa Curial e Güelfa com una novel•la d’aparença medievalitzant (paròdia, en realitat, de l’amor cortés i els llibres de cavalleria), però molt influïda ideològicament –i metodològicament, també: una imitatio petrarquesca– per la cultura humanística italiana. Sembla ser l’obra d’algú molt ben relacionat amb l’estament cavalleresc i amb la vida curial, que s’ha format en àmbit ibèric i en la perifèria gòtica d’Europa (lírica trobadoresca, Tristany i Lançalot, etc.), però que, després d’haver viscut uns anys a Itàlia en contacte amb cenacles humanístics, ha sigut capaç d’incorporar a la seua obra un esperit jocund (facècia erudita, ironia subtil i metaliterària, paròdia, sàtira, etc.) més propi del Renaixement que de l’edat mitjana. Raó per la qual es pot definir el Curial com un text català explicable pel context italià, i catalogable com una creació literària pròpia del que els historiadors de la cultura i de la literatura italianes denominen la cavalleria umanistica. De fet, els patrons culturals sobre els quals dissenya el seu artefacte literari l’anònim escriptor no són tant els propis de la cort alfonsina de Nàpols –on en teoria s’havia de “recitar” l’obra, sembla que en un entorn confidencial– com els de l’humanisme llombard, florentí i ferrarés, al qual deu molt la novel•la

L?atribució hipotètica de Curial e Güelfa a Enyego d?Àvalos (Consideracions sobre un «informe» de L. Badia i J. Torró)

Resum: La revista Estudis Romànics 39 (2017) ha publicat el meu article: ?Enyego d?Àvalos, autor del Curial e Güelfa??, que resumeix una part de la meua tesi doctoral, La cort napolitana d?Alfons el Magnànim: el context del «Curial e Güelfa» (Universitat de València, 2016). L?article defensa la hipòtesi que Enyego d?Àvalos ?natural de Toledo, educat a València, conseller de Felip Maria Visconti i gran camarlenc d?Alfons el Magnànim, al regne de Nàpols? hauria estat l?autor de la novel·la cavalleresca anònima Curial e Güelfa. Encara que la tesi és inèdita, Lola Badia i Jaume Torró s?han manifestat en contra de la hipòtesi mitjançant declaracions difamatòries en mitjans de comunicació i un Informe molt tendenciós. El meu propòsit en aquest article és rebatre els arguments suposadament científics de Lola Badia i Jaume Torró, posar en evidència els seus prejudicis i tergiversacions, i reivindicar el meu dret a aportar els resultats de la meua recerca i a expressar lliurement les meues interpretacions. La meua tesi, fruit d?anys de treball arxivístic i bibliogràfic, ha estat elaborada d?acord amb una rigorosa metodologia científica. La insòlita reacció de Badia i Torró obeeix al fet que la meua hipòtesi qüestiona una gran part dels plantejaments d?ambdós investigadors, els quals han provocat una gran desorientació, ja que situen el Curial en les corts ibèriques del Trastàmara i no en les corts del duc de Milà i del rei de Nàpols, en contacte amb l?humanisme italià. Paraules clau: Curial e Güelfa, Enyego d?Àvalos, València, Milà, Nàpols, Alfons el Magnànim, Lola Badia, Jaume Torró The journal Estudis Romànics, 39 (2017) has just published my article ?Enyego de Avalos, author of the Curial e Guelfa??, which summarizes a part of my thesis, La cort napolitana d?Alfons el Magnànim: el context del «Curial e Güelfa» (University of València, 2016). It supports the hypothesis that Enyego d?Àvalos ?a native of Toledo, educated in Valencia, Philip Maria Visconti?s counselor and great Chamberlain of Alfons the Magnanimous, at the Kingdom of Naples? would have been the author of the chivalric anonymous romance Curial e Guelfa. Although unpublished thesis, Lola Badia and Jaume Torró have spoken out against my hypothesis through defamatory statements to the media and a very biased report. My purpose in this article is to refute the supposedly scientific arguments of Lola Badia and Jaume Torró, highlight their prejudices and misunderstandings and claim my right to make my own research and to freely express my interpretations. My thesis, which is the result of years of work in archives and analysis of a selected bibliography, has been prepared in accordance with rigorous scientific methodology. The unusual reaction of Badia and Torró is due to the fact that my hypothesis invalidates many of their approaches, which have caused great confusion among historins of medieval literature, because they place Curial in the Iberian courts of the Trastamara royal family and not in the courts of the duke of Milan and of the King of Naples, in touch with Italian humanism. Keywords: Curial e Güelfa, Enyego d?Àvalos, Valencia, Milan, Naples, Alfons the Magnanimous, Lola Badia, Jaume Torr

Ressenya a Glòria Sabaté Marín, Més enllà de la cort : els lectors potencials del «Curial e Güelfa», Alacant, Universitat d?Alacant, 2019

Ressenya a Glòria Sabaté i Marín, Més enllà de la cort: els lectors potencials del «Curial e Güelfa», Alacant: Universitat d?Alacant, 2019, 226 pp.,-ISBN: 978-84-09-08273-5 Review to Glòria Sabaté i Marín, Més enllà de la cort: els lectors potencials del «Curial e Güelfa», Alacant: Universitat d?Alacant, 2019, 226 pp.,-ISBN: 978-84-09-08273-

Les «Epistolae Familiares» de Petrarca en el «Curial»

L?autor de Curial e Güelfa, novel·la de cavalleria humanística escrita a Itàlia pels anys 1445- 1448 en llengua catalana, era coneixedor i estudiós de les Epistolae Familiares de Francesco Petrarca, com ha posat en evidència la crítica literària. Es recullen ací les aportacions al respecte de diferents autors, que són ampliades amb altres connexions intertextuals i temàtiques entre ambdues obres. S?anota, de pas, l?interés que l?humanista llombard Guiniforte Barzizza posà a divulgar l?obra de Petrarca a la cort napolitana d?Alfons el Magnànim (gràcies a l?amistat que mantenia amb alguns cavallers i diplomàtics valencians) com un indicador a tenir en compte a l?hora de contextualitzar correctament ?és a dir, en àmbit italià i en contacte amb l?humanisme? la novel·la cavalleresca

Les fonts clàssiques de Curial e Güelfa

Resum: Curial e Güelfa (Milà-Nàpols, ca. 1445-1448), novel·la cavalleresca escrita en català i atribuïble al gran camarlenc del Nàpols d?Alfons el Magnànim, Enyego d?Àvalos, conté una suggerent càrrega culturalista (mites ovidians tergiversats satíricament; teofanies i decorats neoplatònics; remissions explícites i/o implícites Cèsar, Macrobi, Plató, Apuleu...), que no resulta en absolut supèrflua i prescindible, com argumentà algun crític del segle passat. Al contrari: la manera d?evocar-hi els clàssics i de re-presentar-los no s?explica sense considerar els contactes de l?hipotètic escriptor amb l?humanisme llombard i napolità. D?altra banda, el repertori de clàssics greco-llatins documentats en la variada biblioteca personal del mateix D?Àvalos, la segona més rica del sud d?Itàlia, evidencia la coincidència de gustos i lectures d?aquest amb l?anònim del Curial i convida a ratificar la referida atribució. Paraules clau: Curial e Güelfa, Enyego d?Àvalos, literatura catalana medieval, novel·la cavalleresca, cavalleria humanística.   Curial e Güelfa (Milan-Naples, ca. 1445-1448), a chivalric romance written in Catalan an attributable to the great chamberlain in the Naples of Alfonso the Magnanimous, Enyego/Inico d?Àvalos, contains a suggestive cultural burden (Ovid?s myths satirically distorted; theophanies and Neo-platonic sets; explicit and/or implicit references to Caesar, Macrobius, Plato, Apuleius...), which is not absolutely superfluous nor dispensable, as some critic from the last century explained. Just the opposite: the way to recall the classics and re-present them cannot be explained without considering the contacts of the hypothetical writer with the Lombard and Neapolitan Humanism. On the other hand, the catalogue of Greek-Latin classics recorded in the varied personal library of D?Àvalos himself, the second richest in the south of Italy, demonstrates the coincidence of his taste and readings with the anonymous writer of the Curial and invites us to ratify the aforementioned attribution. Keywords: Curial e Güelfa, Enyego d?Àvalos, medieval catalan literature, chivalric romance, humanistic chivalry

Uso de las TIC/TAC en el Aula de Lengua y Literatura. Líneas de investigación en LIJ 2.0

La red de investigación en docencia universitaria “De las tabletas a los MOOC en la LIJ 2.0 y la didáctica de lengua y literatura” (Modalidad II. Código 2962 http://web.ua.es/es/ice/redes/2014/proyectos-modalidad-ii-2013-2014.html) ha continuado las principales líneas de trabajo desarrolladas por las anteriores redes del área de didáctica de la lengua y la literatura de la Universidad de Alicante (Mula et alii 2011, Llorens et alii 2012, Rovira et alii, 2013 http://web.ua.es/es/ice/redes/proyectos-cursos-anteriores.html). La integración de las Tecnologías de la Información y la Comunicación (TIC) o las Tecnologías del Aprendizaje y el Conocimiento (TAC) en el aula de lengua y literatura española es una realidad que presenta múltiples formas según el nivel, los equipos y herramientas disponibles o las metodologías utilizadas. Se han planteado dos líneas principales, recogidas en el título de la red: el estudio de las posibilidades didácticas de las tabletas y aplicaciones móviles, coordinado por Pedro Mendiola y la introducción a los MOOC Massive Online Open Course (Cursos Masivos, Abiertos y En línea) dirigida por Arantxa Martín Martín. Además, se han planteado otra serie de actuaciones como el uso del Moodle o la introducción al formato de los Book-tráilers como herramienta de animación lectora para seguir analizando las posibilidades de Internet para la didáctica de la lengua y la literatura